Un agraïment sincer

Ahir em van donar d’alta després d’haver estat cinc dies ingressat a l’hospital.

Per qüestions geogràfiques, dimecres passat vaig anar al Servei d’Urgències de l’Hospital de Figueres on, després de les anàlisis i les proves pertinents, em van diagnosticar una Hepatitis i em van ingressar amb celeritat. Ara ja estic a casa. M’esperen unes setmanes de repòs i dietes lliures de greixos i alcohol. Estic bé, millor que fa una setmana, tot i que encara noto el cos dèbil, com si estigués suspès en un núvol. Però el que sí estic és agraït. Molt agraït. I per això escric aquestes línies.

Estem acostumats a criticar l’administració i els serveis públics perquè, en la majoria dels casos, també estem acostumats a rebre un tracte fred i distant per part dels funcionaris i les funcionàries que hi treballen. “He anat a correus i m’ha atès un imbècil…”, “M’he hagut d’esperar dues hores perquè els senyorets estaven esmorzant”, “Són funcionaris i foten una cara d’amargats!”. Quantes vegades hem sentit o hem pronunciat frases d’aquest estil? Jo, particularment, unes quantes. La veritat és que, sigui pel motiu que sigui, no solem rebre un bon tracte per part del funcionariat. Per això, quan ho fem, sentim un agraïment que es focalitza al bell mig de l’ànima, una gratitud espiritual, una reconeixença que fa que ens brillin els ulls i se’ns acceleri el cor. La meva intenció no és crear un debat sobre si hauríem de sentir volar papallones dins l’estómac quan els funcionaris i les funcionàries ens tracten bé; o si és o no és la seva obligació fer-ho; o què podem fer per canviar un món on qualsevol relació amb ells es fruit de l’atzar més capriciós.

El sí que vull és agrair a tot l’equip de l’Hospital de Figueres el tracte rebut. Uns professionals agradables, simpàtics i diligents, que, darrere un somriure impertorbable i permanent, em van fer sentir com a casa. Infermeres i infermers, auxiliars, dones de la neteja, camilleres i camillers que conformen una família que no t’és aliena, sinó que t’abracen com si en fossis un membre més. Persones que fan la seva feina mostrant-se com el que realment són: éssers humans enlloc de robots amb curtcircuits.

Moltes gràcies,

Aniol Florensa

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s